27.10.11

CEMENTIRI DE LES CORTS

Fotografia de Jordi Carbonell .




CEMENTIRI DE LES CORTS



El cementiri on hi ha les poques restes
dels meus avantpassats de mort recent
es troba avui al mig de moltes cases
i de camins per on jovent d’avui
riu d’un futur que encara no coneix.

Té a prop hotels per a turistes rics,
esportistes d’elit, gent ben peixada,
i malgrat el silenci que l’envolta
ben a prop passen, escurçant l’espai,
automòbils brillants, de coloraines.

Ai, la deessa Cobdícia, tan inquieta,
fa molt temps que mesura superfícies
pels carrers on les tombes s’abalteixen,
quan veu que les tres Parques, ben badoques,
fullegen un catàleg de catifes.

Jo sé que compta l’or que aplegarien
els seus devots, avui tan accessibles,
I medita en excuses versemblants
per fer l’expropiació en algun moment,
d’alça de preus dels habitatges cars.

Potser ens amollaran una bosseta
amb trenta duros fets de xocolata,
als propietaris dels forats antics,
i ens diran que la vida continua,
que la ciutat, al capdavall, s’estén,
i  no vol ja cotilles obsoletes.

La Dama, que passeja vora meu,
amb la dalla guarnida de floretes
com si fos l’arbre nou d’una enramada
diu que tant se li en dóna. 
                                  Al capdavall,
aquí o en qualsevol altra contrada
ella hi tindrà la feina més segura
que el funcionari antic de més prestigi
a un despatx important de la batllia.

Quan la carn ressusciti, si és que ho fa,
molècules perdudes en la pols
que s’agrumolla al volt d’algun pitxer,
s’aplegaran al judici final
amb la joia amb que es troben els amics
que han emigrat a algun país hostil
disposats a guanyar-se les garrofes
i es troben a la Rua del diumenge
de Carnaval, amb la disfressa nova.


Júlia Costa. Poemes inèdits (2010)


2 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

me gusta la parte final, desde : "Quan la carn ressusciti, si és que ho fa,"...
Salut ¡

Júlia ha dit...

Gràcies, Miquel!