CAMINS INCERTS

Incerts camins de l’amfibologia

s’allarguen tèrbols al mirall del temps

com el paisatge d’un pintor maldestre

que no domina bé la perspectiva

I que esdevé naïf sense adonar-se’n.   

               

A l’horitzó, d’un blau massa imprecís,

hi mor el crit d’un pastor abandonat

pel vell ramat, devorat per la lloba

que solca prats i muntanyes antigues

amb una impunitat ben admirable,            

doncs ha esdevingut ja una perla negra,

una bèstia estimada  i protegida,

per lleis de la moderna ecologia,

car és minoritària i residual

i es tem seriosament per l’extinció

de la seva, en un temps, odiada espècie.

Mentrestant a ningú no li sap greu

matar mosquits en els estius ardents.

Tot plegat és qüestió de proporcions:

matar a petites dosis sempre sembla

pitjor que exterminar de forma asèptica

les famílies nombroses i molestes.

Júlia Costa. Poemes inèdits.