15.10.11

CAMINS INCERTS




Incerts camins de l’amfibologia
s’allarguen tèrbols al mirall del temps
com el paisatge d’un pintor maldestre
que no domina bé la perspectiva
I que esdevé naïf sense adonar-se’n.   
               
A l’horitzó, d’un blau massa imprecís,
hi mor el crit d’un pastor abandonat
pel vell ramat, devorat per la lloba
que solca prats i muntanyes antigues
amb una impunitat ben admirable,            
doncs ha esdevingut ja una perla negra,
una bèstia estimada  i protegida,
per lleis de la moderna ecologia,
car és minoritària i residual
i es tem seriosament per l’extinció
de la seva, en un temps, odiada espècie.

Mentrestant a ningú no li sap greu
matar mosquits en els estius ardents.
Tot plegat és qüestió de proporcions:
matar a petites dosis sempre sembla
pitjor que exterminar de forma asèptica
les famílies nombroses i molestes.


Júlia Costa. Poemes inèdits.

1 comentari:

Miquel ha dit...

Me gusta...a veces, creo, no hace falta decir nada más...