23.10.11

BALADA DE LA PENTINADORA




Pentino el Temps a la perruqueria
dels somnis abaltits.
                                    I les clientes
fan la becaina sota cascs d’argent
que escampen  escalfors de forma generosa.

Treno esperances febles,
arrisso antics miratges,
tenyeixo la vellesa,
rento les grenyes llargues i molt  fràgils
amb xampús barrejats amb vitamines,
fets de la fruita dels jardins antics.

Dibuixo amb els records tirabuixons
passats de moda. Munto, amb els postissos,
trosses de dimensions considerables.

Fixo amb laques conjunts molt reeixits,
obres d’art de durada breu, efímera,
que intento així consolidar amb fermesa.

Només procuro no tallar una engruna
d’aquests cabells de vida fugissera
car ja mai més no tornaran a créixer
si en un moment de rauxa, amb la tisora,
els faig caure al trespol on s’emmirallen
les passes dels qui marxen pentinats
i satisfets,
                         sense saber que al vespre
una ventada desfarà el conjunt
i s’endurà perruques i llaçades,
rínxols i passadors fets d’esperances
i fins i tot els borrissols més tendres
que conformen serrells als fronts més alts.


  Júlia Costa (2n premi Poesia Inèdita, 24 Festa de la Poesia, Parets del Vallès)

2 comentaris:

Miquel ha dit...

bellisim ¡

Júlia ha dit...

Gràcies, Miquel!!!