LA FUGIDA
Vam passar el nostre amor de contraban
per ombrívols indrets de les muntanyes
on les fonts amb ribets de dauradella
eren a punt de perdre els seus camins.
Recordes el dardaire pelegrí?
I el malèvol follet de pell colrada?
Ja fa tant temps de tot, ni tan sols sé
si va existir aquell vespre de disbauxa
a la taverna dels Amants Perduts.
Vam soterrar la nostra joventut
a l’afrau on les ànsies d’aventura
moren de fam, quan la tardor s’esmuny
entre el fred del novembre i les gebrades.
Recordes l’ombra de la fetillera?
O el gojat que cantava amb veu trencada
cançons d’un temps que mai no va ser el nostre?
La pols d’estels que queia a la clariana
conformava paraules oblidades:
Eternitat, tendresa, paradís.
No sé com vam tornar al carrer de casa
i vam recobrar el seny. No me’n recordo.
Recordo poques coses d’aquell temps
que mai no vam trobar en els calendaris.
Júlia Costa. Poemes inèdits (2010).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada