Algú va decidir que havien de ser set
els colors d’aquest arc de Sant Martí
tan espectacular, que quan la pluja
s’atura i el sol juga amb l’aigua quieta
mostra un portal acolorit.
Ben bé
un miracle espontani del disseny.
Poques coses són certes i provades.
Tot podria ben bé ser diferent
o semblar diferent. Tot és atzar.
També l’ortografia és arbitrària
i els colors dels semàfors, i la pau,
sempre tan fràgil, i les nostres vides
són camps ben plens de mines amagades
que llauren els grans bous de les tragèdies
però que ens entestem en dividir,
senyalitzar i acolorir amb paciència
per intentar l’absurd, tenir el control
de tot allò que tant ens neguiteja.
Talment com les fronteres, en els mapes,
divideixen, maldestres, aquest món.
1 comentari:
d´acord....
Publica un comentari a l'entrada