26.10.11

AVUI I AHIR







Trafolleria periodística,
mitges paraules al rebost,
un suau perfum d’ensarronada,
i un color groc de frau barat.

Música feble que barbolla
temes d’amor i falsedat,
lletres que canten la patota
d’una justícia de lloguer.

Apelagoses xerrameques,
argúcies velles del temps nou,
maldestres trucs d’il·lusionista,
trampes llustroses dels experts.

Es dissimula la galvana
amb paperassa de colors,
amb estadístiques i informes,
i amb grans projectes a bon preu.

Res de nou, doncs. El desengany
planeja al cel de les misèries,
i els triomfadors, invulnerables,
creuen que són imprescindibles.

Júlia Costa. Poemes inèdits (2011).

3 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

M´agrada...l´incluiría en la denominada poesía social...

M. Antònia ha dit...

Sí, penso el mateix. Preciosa foto

Júlia ha dit...

Miquel i M. Antònia, gràcies per la visita i els comentaris!!!