Rampoines

Voldria escriure versos sobre el frágil present

Que m’acull en els anys de la meva tardor.

Sota un cel tan variable i tan feble com jo

Passa el vent i arrossega el passat impotent.

Escorcollo la casa dels secrets amagats

I recullo escorraines i rampoines estranyes,

Mentre aplego a la pols maldecaps i migranyes

del prestatge on reposen els dolors encetats.

Rogallosa la veu rellegeixo rondalles

Que ja ningú no escolta amb devoció amatent

I a l’armari del temps s’hi rovellen les dalles.

En el fosc enfonyall del rebost del present

Un sant de temps antics enyora devocions

Abaltit a una márfega farcida de palmons.

                                      Júlia Costa. Poemes inèdits