17.11.10

Rampoines







Voldria escriure versos sobre el frágil present
Que m’acull en els anys de la meva tardor.
Sota un cel tan variable i tan feble com jo
Passa el vent i arrossega el passat impotent.

Escorcollo la casa dels secrets amagats
I recullo escorraines i rampoines estranyes,
Mentre aplego a la pols maldecaps i migranyes
del prestatge on reposen els dolors encetats.

Rogallosa la veu rellegeixo rondalles
Que ja ningú no escolta amb devoció amatent
I a l’armari del temps s’hi rovellen les dalles.

En el fosc enfonyall del rebost del present
Un sant de temps antics enyora devocions
Abaltit a una márfega farcida de palmons.

                                      Júlia Costa. Poemes inèdits

2 comentaris:

Miquel ha dit...

bellisím sonet ¡¡¡

Júlia ha dit...

Gràcies, Miquel!