Cuplets evocadors

Una amiga íntima, gairebe un alter ego, va endegar fa temps un blog on intentava escrivir les seves memóries nostàlgiques. El fet és que aviat va deixar la feina, en veure que un dels objectius de l'empresa, la recuperació del Molino, ja tirava endavant de forma adient. Avui, enyorada de les seves blogueries, em fa arribar algun dels seus poemes evocant d'altres eleccions del passat, per tal de considerar allò que canvia i allò que no. Per exemple:

Eleccions 2006

Han passat les eleccions, han guanyat els més fardons,

Ells diuen que són d’esquerra, més aviat seran d’esguerra

Doncs fins ara han esguerrat el que havien endegat,

I ara volen, bé ho han dit, amb aquest nou tripartit

Una altra oportunitat, i, doncs, jo ja els l’he donat.

Al Mas no tinc devoció, però em fa pena aquest senyor,

Que guanya sense guanyar, i tampoc podrà manar,

Com era el més previsible, quin destí el seu, tan terrible,

I aquests que encara són tres, diuen que són el progrés,

I jo no veig res gens clar, de qui m’haig de refiar?

Sóc una humil vedette sense escenari,

No entenc de res, i no llegeixo el diari.

El Molino és tancat,

L’Espanyol, clausurat,

El Talia, enderrocat.

Pietat, pietat!!!!

I al vell Nou, quin enrenou,

M’hi estan fent, amb cor pragmàtic

Un geriàtric!!!

Per sort, com fa constar en el seu missatge, Molino i Espanyol han ressuscitat, tot i que l'Espanyol ja no és espanyol, sinó una Artèria catalana. 

Em proposo, de tant en tant, recuperar la inspirada escriptura de la meva amiga, car en temps difícils cal recórrer a la poesia. Malgrat que en més d'una ocasió he intentat que aquesta vedette decadent lluités per la causa, les decepcions vitals l'han fet tornar molt escèptica. Pel que fa al catalanisme, des que va tenir l'experiència que podeu llegir, que no les té totes pel que fa a la qüestió nostrada. Jo ja li dic que una barretina no fa estiu ni un garrepa, primavera. Vegeu:

EL GARREPA DE LA BARRETINA

Vaig anar a manifestar-me

Per millorar l’estatut

I vaig notar pel darrera

Un bastó molt boterut.

Era un independentista

Amb barretina i senyera

Que aprofitava el moment

Per mostrar-me sa bandera.

Quan va acabar aquella festa

El vaig convidar a sopar

Un trinxat de la Cerdanya

I cigrons amb bacallà.

I després vam anar a raure

A un hostal del vell Raval

On llogaven una cambra

De disseny original.

Quatre barres a la manta

Vermelles i impressionants

I al sostre un mapa en relleu

Dels Països Catalans.

Quina nit més arrauxada

De patriòtica passió

Llàstima que per rentar-se

S’hagués de fer amb un porró.

Al matí va abandonar-me

Després de regatejar

Li vaig fer alguna rebaixa

I se’n va anar a treballar.

I malgrat la barretina

I ser tan independent

Ara sé que té un enxufe

Al mateix ajuntament.

Ai quina vida més trista

La de la pobra vedette

Sort que tinc una rendeta

Que va deixar-me el meu tiet,

Olé!!!

    Margalida Gotié Kasasseka