4.12.10

EL FORASTER


Algú m'ha fet notar el pes del clarobscur en els títols dels meus llibres: Ombres, La pols dels carrers, Retorn a les boires, L'inici del capvespre, La cendra dels anys. Al cadavall, així és la vida, llum, foscor i moltes zones intermitges on passat i present es confonen i on la vida i la mort no tenen uns límits clars.




Per a tots aquells i aquelles a qui els agraden les històries familiars, amb personatges de gruix sotmesos al pes de la història. Si fos una pel·lícula en lloc d'un llibre veuríeu com un home encara jove, però ja al llindar de la maduresa assolida recorda un viatge no massa llunyà, per una carretera al capvespre, al final del qual hi trobaria, encara, un d'aquells pobles que semblen oblidats pel temps i la modernitat. 


Una novel·la més del cicle d'Userda.


El foraster

Fa mes de set anys del meu retorn a Userda. La meva vida va fer un tomb, després d’aquell estiu i ara hi pujaré altra vegada amb la Raquel, per dipositar les cendres de la Núria a la tomba familiar, sota l’àngel de la mort. Hi tornarem amb la tardor, sobtada i freda, que acaba en aquells paratges de forma contundent amb els estius xafogosos i inconstants. Malgrat tot el que ha passat, malgrat que crec haver encarrilat la meva vida d’una forma més sòlida i convencional sempre seré, d’alguna manera, un foraster a tot arreu. A la gran ciutat i entre els paisatges ombrívols d’Userda. Tots som una mica forasters al món que ens acull i que potser és l’únic que existeix, de fet. La Núria és morta. Tots hem de morir, vet aquí l’única certesa. La resta és fullaraca, literatura. Hem fet el que ella volia, incineració, acabar els tràmits per cedir Can Cabanell als poders públics, repartir la seva herència entre la família de forma equitativa i justa, per tal que no hi hagi problemes, encara que em temo que sempre hi ha qui es creu perjudicat en aquests casos, perquè tots tenim el nostre punt de corrupció i cobdícia, al capdavall. Hi faran un museu comarcal convencional, a Can Cabanell. Eines del camp, antigues fotografies esvaïdes que mostraran imatges de la vida rural, informacions sobre les guerres carlines, sobre la guerra civil en aquells paratges. Retrats del besavi Cabanell en uniforme de campanya, de les festes al castell, de gent que ja ningú no sap qui són, amb alguns personatges coneguts en el retrat de grup: un escriptor, un pintor, un escultor, tots ells numerats o marcats amb una creueta. Audiovisuals que faran referència a la vida d’abans, les quatre estacions en cinc minuts, dos-cents anys de tragèdies en mitja hora, una mica de cultura de consum per a excursionistes apressats que intenten arribar a Solanes des d’Userda i que aprofiten la travessa per donar una mirada a tot allò que ve a les guies convencionals: dolmens, ermites romàniques, museus, monuments. Tot passat pel sedàs del present, asèptic i sense fetors físiques ni morals, adient per a tota mena de públic..

Un home encara jove, un actor sense feina ni perspectives, torna al poble on, de petit, estiuejava amb els seus pares i allà..

Un mosaic de personatges i situacions lligades als fets que han sacsejat la societat catalana durant els dos darrers segles. Una narració sobre el passat però també sobre el present, és clar.


1 comentari:

Miquel ha dit...

interesant ...