La Fira del Temps

LA FIRA DEL TEMPS

Fan a la plaça la Fira del Temps

sota una carpa estelada de plata.

Tot de marxants amb capell escarlata

i amb un somriure esquerdat a les dents

venen engany als possibles clients.

Sobre els taulells es passeja una rata

que fuig de l’aspra cacera del gat

mentre rosega un minut oblidat.

Hi hem arribat per comprar primaveres

i a vendre antigues glaçades d’hivern,

les tardes llargues, el pas d’un vell tren

i aquella absurda i inútil espera.

Baratarem l’hora absurda i sobrera

per un instant que serà massa car.

Sota un fanal que espargeix llum somorta

un munt de gent va fent cua a la porta.

Fan una rifa cap a mitjanit.

Hi ha un grapat d’anys per qui tingui fortuna

i nits d’amor sota espurnes de lluna,

somnis, viatges i almostes d’oblit.

Porto una taca de pena al vestit

i una maleta farcida de runa.

L’atzar, variable, entre tendre i hostil,

balla inconstant, com les pluges d’abril.

-Qui vol un bri xafogós de l’estiu?

-Qui, una tardor sense fulles daurades?

-Qui, el fals orgull de les guerres guanyades?

-Qui, estels d’aram reflectits en el riu?

L’encarregat de la fira ho escriu

tot a un gran llibre de tapes folrades.

I una gropada de vent de dissort

porta un calfred que ens apropa a la mort.

Jo ja he comprat a unes quantes parades

les unces velles d’un temps més barat.

A la butxaca, en el pou d’un forat,

les he perdut pel camí de tornada.

Ai, de la vida, estantissa i somniada.

Ai, dels juliols i la joia del blat.

Encara al pit, amagat i calent,

hi he conservat un bocí de present…

                                             Júlia Costa. Indrets i camins