CANÇÓ DE ROTLLANA

Cançó de rotllana

Anem a la fira      

de dalt del turó,

cançons i rialles

de Festa Major.

                           

A la fira hi volten

uns cavallets blancs,

la sella daurada,

les regnes tibants.

Al més brau hi munto,

giren cent miralls,

cap a l'aventura

s'escapa el cavall.

Corre, cavall, corre,

cap on neix el vent,

deixem al darrere

la fira i la gent.

Pel camí ens saluden

fades, bruixes, nans,

reines i princeses,

follets i gegants.

Cap al nord em portes

als palaus de gel.

Cent núvols de sucre

s'escampen pel cel.

-Tinc por, vas de pressa...

-Agafa't ben fort.

-Tornem cap a casa

que em fa mal el cor.

Li dic a l'orella

que ja es va fent tard.

Hi ha vaixells pirata

endins de la mar.

Li poso a la boca

caramels brillants,

confits amb ametlles

que li agraden tant.

-Et tornaré a casa,

abans de la nit.

-Sí, que allà m'hi espera

el germà petit.

Fins una altra tarda,

cavall misteriós!

Ets lliure i salvatge,

com tu no n'hi ha dos.

Júlia Costa. Poemes per a infants (1986)

FER GATZARA, FER TABOLA...

Recupero un poema de fa anys, que va formar part d'un projecte fallit per a un disc de cançons infantils que havia de cantar una dama amb massa feina:

Fer gatzara, fer tabola (1988, cançó infantil)

Fer gatzara o fer tabola,

ni que siguis a l'escola.

Cantar, riure i fer un bon ball.

Xerinola i bona xera,

molta broma cridanera,

saragata i guirigall.

Enrenou, molta barrila,

fins que tots demanin til·la,

disfrutar com un camell.

Embrutar-se com les guiles,

en deu segons fer cent milles

i menjar com un porcell.

Coses tan interessants,

fan al·lèrgia, fan al·lèrgia,

coses tan interessants,

fan al·lergia a tots els grans.

Estar quiets com una roca,

empiocats com una lloca,

i del tot fastiguejats.

Llegir molts llibres didàctics,

detestables i poc pràctics,

amb els fulls desinfectats.

Rentar-se cent cops al dia,

fins que sigui una mania,

l'anar ben net i polit.

Parlar sempre en to correcte,

sense crits, amb molt respecte,

aixecant abans el dit.

Coses tan desesperants,

enlluernen, enlluernen,

coses tan desesperants,

enlluernen tots els grans.

D'això en treus la conseqüència

que has de tenir gran paciència,

amb els que han passat dels vint,

deixant-los per impossibles,

ja que poden ser terribles,

si se'ls desvetlla l'instint.

Que el poder, ara per ara,

és del pare i de la mare

i del veí inoportú,

doncs sabeu que, per desgràcia,

no ha arribat la democràcia

a la llar de cadascú.

Temes tan d'actualitat

no els agrada, no els agrada,

temes tant d'actualitat,

no els agrada dur a debat.