EL PARC I LES OMBRES: ENTREVISTA

Entrevista feta per l’escriptora Montserrat Galícia, amb motiu de la primera presentació  de la novel·la.

1.-Has nascut i vius al Poble-sec,  però part de la teva família provenia de la Garrotxa, i això es reflecteix a la novel.la, ens en podries parlar?

De la Garrotxa era la meva família paterna, el meu pare va néixer a Mieres. Amb el temps he sabut que el seu avi va anar a Mieres a causa del final de les guerres carlistes, però que era de Beget. És una comarca fascinant, misteriosa, amb molta història i que m’ha inspirat una mena de geografia imaginària centrada en un poble inventat, que recorda Mieres però no ho és, Userda.

2.-Fes-nos cinc cèntims dels teus autors de referencia, allò que es diria, els que t’han influït...

Podria fer una llarga llista i me’n deixaria molts. Fa anys sempre mencionava els grans autors del XIX, Tolstoi, Balzac, Galdós. Però m’agrada molt llegir i sempre descobreixes coses noves i tot acaba per tenir un pes a l’hora d’escriure, de vegades, fins i tot, sense ser-ne conscient.

3.-A l’hora de fer la novel.la, què va ser primer, el crim o la investigadora, la Mila?

Potser la Mila, tot i que va ser un personatge que em va venir al cap amb una certa dosi d’ironia, una mena de mestra com jo, jubilada, sense cap aspecte personal rellevant... Una mena de Marple del Poble-sec. Però el personatge se’m va anar complicant i va agafar vida pròpia.

4.-Que té de novel·la de gènere?

Alguns elements recurrents en els llibres d’enjòlit, un crim, misteris del passat, secrets familiars, uns quants sospitosos, una dona tafanera que no ho veu clar, un investigador jove i sense massa ambicions, rebotat d’altres feines...

5.-Destrueix la idea de gènere que podríem tenir? I això és bo?

Crec que, en molts aspectes, si que no respon al que entenem per novel·la de misteri, avui els límits, fins i tot del que és o no és novel·la, un tema que fa anys va generar moltes discussions i molt debats, son prims i estantissos. No sé si és bo o dolent, això depèn de la percepció dels lectors i del valor literari que pugui tenir, més enllà, fins i tot, de l’argument.

6.- En algunes ocasions has dit que en aquesta novel·la hi ha personatges de novel·les anteriors, quins serien?

A moltes novel·les recupero personatges anteriors o que, en algun altre llibre, van sortir de passada. Això ho feia Galdós i ho han fet d’altres autors, jo crec que en ocasions sap greu abandonar del tot personatges que t’has inventat. Aquí hi ha, per exemple, l’evocació d’un personatge tèrbol, una mena de patum de la cultura catalana però que, en realitat, tenia moltes ombres i una tirada inquietant a les adolescents.  També hi ha referències a esdeveniments reals, amb noms i circumstàncies canviades, i que es mencionen en alguna altra novel·la meva.

7.- I finalment,  la Mila continuarà resolent misteris

 M’agradaria força, i, de fet, tinc alguns arguments al cap. Però tot vol temps, reflexió i endegar una història sòlida i ben explicada. Espero que sigui així.