Entrevista feta per l’escriptora
Montserrat Galícia, amb motiu de la primera presentació de la novel·la.
1.-Has nascut i vius al Poble-sec, però part de la teva família provenia de la
Garrotxa, i això es reflecteix a la novel.la, ens en podries parlar?
De la Garrotxa era la meva família paterna, el meu
pare va néixer a Mieres. Amb el temps he sabut que el seu avi va anar a Mieres
a causa del final de les guerres carlistes, però que era de Beget. És una
comarca fascinant, misteriosa, amb molta història i que m’ha inspirat una mena
de geografia imaginària centrada en un poble inventat, que recorda Mieres però
no ho és, Userda.
2.-Fes-nos cinc cèntims dels teus autors
de referencia, allò que es diria, els que t’han influït...
Podria fer una llarga llista i me’n deixaria molts.
Fa anys sempre mencionava els grans autors del XIX, Tolstoi, Balzac, Galdós.
Però m’agrada molt llegir i sempre descobreixes coses noves i tot acaba per
tenir un pes a l’hora d’escriure, de vegades, fins i tot, sense ser-ne
conscient.
3.-A l’hora de fer la novel.la, què va ser
primer, el crim o la investigadora, la Mila?
Potser la Mila, tot i que va ser un personatge que
em va venir al cap amb una certa dosi d’ironia, una mena de mestra com jo,
jubilada, sense cap aspecte personal rellevant... Una mena de Marple del
Poble-sec. Però el personatge se’m va anar complicant i va agafar vida pròpia.
4.-Que té de novel·la de gènere?
Alguns elements recurrents en els llibres d’enjòlit,
un crim, misteris del passat, secrets familiars, uns quants sospitosos, una
dona tafanera que no ho veu clar, un investigador jove i sense massa ambicions,
rebotat d’altres feines...
5.-Destrueix la idea de gènere que podríem
tenir? I això és bo?
Crec que, en molts aspectes, si que no respon al que
entenem per novel·la de misteri, avui els límits, fins i tot del que és o no és
novel·la, un tema que fa anys va generar moltes discussions i molt debats, son
prims i estantissos. No sé si és bo o dolent, això depèn de la percepció dels
lectors i del valor literari que pugui tenir, més enllà, fins i tot, de l’argument.
6.- En algunes ocasions has dit que en
aquesta novel·la hi ha personatges de novel·les anteriors, quins serien?
A moltes novel·les recupero personatges anteriors o
que, en algun altre llibre, van sortir de passada. Això ho feia Galdós i ho han
fet d’altres autors, jo crec que en ocasions sap greu abandonar del tot personatges
que t’has inventat. Aquí hi ha, per exemple, l’evocació d’un personatge tèrbol,
una mena de patum de la cultura catalana però que, en realitat, tenia moltes
ombres i una tirada inquietant a les adolescents. També hi ha referències a esdeveniments reals,
amb noms i circumstàncies canviades, i que es mencionen en alguna altra novel·la
meva.
7.- I finalment, la Mila continuarà resolent misteris
M’agradaria força, i, de fet, tinc alguns arguments
al cap. Però tot vol temps, reflexió i endegar una història sòlida i ben
explicada. Espero que sigui així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada