Un company de feina, davant les meves queixes sobre el poc ressò d'un dels meus llibres, em va comentar que la literatura tenia, en ocasions, una vida molt llarga. Ho vaig poder comprovar dilluns, llegint els meus poemes de Les Fràgils Paraules i La Pols dels Carrers als participants als tallers de poesia de Calàbria, 66, menats per la Maica Duaigües i als quals em va convidar un amic de la infantesa, també amant de la poesia i molt bon lector, el Lluís Franquesa.
Fotografies: Maica Daigües
Un vespre inoblidable, entre amigues, amics i poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada