EL PORT VELL

Un dels poemes que vaig llegir a la trobada de Masquefa, crec que ja el vaig penjar el blog en alguna altra ocasió però no hi fa res.

EL PORT VELL

Ha canviat tant el port!

                     Avui s'assembla

a un decorat polit, ja no fa l'aigua

aquella sentor antiga de quitrà

ni hi dibuixen miratges irisats

els greixos que eren rastre de vaixells

                                 de tot el món.

Els mariners garlaven

i Rambla amunt cercaven un consol,

aquest consol estrany 

                que els homes troben

entre les cames d'un amor anònim.

Hi havia un retratista

                              i els retrats

anaven emmarcats amb cors i flors.

                          Les golondrines

oferien viatges a l'abast,

un home vell amb un acordió

alegrava el trajecte imprevisible

vers aquell rompeoles 

                             on els crancs

lligats en una canya, eren joguines

per als infants d'una època perduda.

M'agafava molt fort d'aquella mà

segura i aspre del meu pare jove,

quan el diumenge, 

                  sempre massa breu,

em mostrava una vida més amable

vora els norais del moll. 

                            I jo sabia

que si per una relliscada queia

al mar, ell me'n trauria de seguida,

nedant amb un estil rudimentari

après a la riera del seu poble.

                         No enyoro tant

aquell passat ni la infantesa antiga

com el sentiment viu de ser immortal

i de tenir al davant un munt de vida

per esmerçar com em semblés millor,

o aquell misteri del futur incert

esperonat per somnis i rondalles.

M'agrada aquest port vell i desvagat,

el pont i els magatzems amb galindaines,

la llum del sol que esquinça l'aigua quieta

i els viatgers de tot el món que passen

i es retraten i riuen i fan gresca.

Al capdavall, tot és tan sols present

i algú recordarà aquest decorat

d'aquí molts anys, amb la mateixa estranya

tendresa amb què jo penso en el passat.

  

Imatges i paraules, poemes inèdits (2015)