Un antic poema, breu i que m'agrada força:
ABRIL
Ha florit calabruixa
entre el silenci eixarreït dels
camps.
Sota el sostre, esquitxat de
lluminàries,
de la gran catedral de l’infinit,
un orgue restaurat, torna a la
vida.
Res no serà com era. Tot comença.
Damunt les tombes, juguen els
infants.
Júlia Costa, poemes antics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada