AVUI,
davant d'un mar tranquil,
quan l'escalfor excessiva
d'aquest estiu feixuc gronxa unes ones
pietoses,
sota un cel sense cap núvol,
l'oratge del passat,
i les tempestes,
i les boires i el fred i la inquietant
imatge del perill inexplicable
em semblen tan estranys com un malson,
d'aquests que ens neguitegen una estona
amb records imprecisos i angoixants.
Tornarà el temps de boires i naufragis,
de fred i vent i llamps i rauxes aspres,
que ara enyorem i tot, fastiguejats,
de l'escalfor monòtona i humida.
Ens van fer inconformistes,
poc pacients,
capaços de cercar molts impossibles,
i fins i tot de desitjar,
imprudents,
que passi ben de pressa cada dia.
Els curts dies d'hivern ens faran tendres
amb l'escalfor enyorada d'un estiu
que ja serà un record
amarat d'imprecises sensacions
i soterrat en el passat inútil.
Imatges i paraules, poemes inèdits (2015)
1 comentari:
No serveix de res ser inconformista amb el temps, és com desitjar ser un centímetre més alt.
Publica un comentari a l'entrada