24.11.14

NOVEMBRE

Novembre


He escoltat el pit-roig
que torna pel novembre al parc del barri.
Han pintat de tardor
un arbre de cartró, sobre el mur d’una escola.

I la roda del temps,
sense pietat ni pressa,
esborra la petjada dels amics,
el record dels parents
i els vells paisatges.

Mentre les flors del dia de Tots Sants
es marceixen, inútils,
amb tendresa,
al cementiri immens de la ciutat anònima.

Júlia Costa, La Pols dels Carrers (Meteora, 2006)

5.11.14

TOTS SANTS, 2014


TOTS  SANTS


Recordo el poble, des de la ciutat.
ara que la tardor ja aplega boires
i somnio en les vinyes abaltides
que enyoren el trescar de les veremes.

Aquí i allà tot és ben bé el mateix,
gent bona, gent estranya, gent covarda,
joves i vells, infants, cels i muntanyes,
il·lusions i records i vides noves
i cementiris on per ben pocs dies
tot serà més alegre i sorollós.

El xiscle dels falciots primaverals
fa temps que ja ha emmudit, tot és silenci,
fins i tot al meu barri, aquest matí.

Vulguem o no, la vida
inevitablement passa i esberla
aquest present que tant ens neguiteja.

O potser som nosaltres que passem
pel camí que el destí va concedir-nos.

Plou sense crueltat, sense violència,
amb la tendresa dolça i resignada
d’una cançó d’amor d’uns altres temps.

Júlia Costa, poemes inèdits, 2014