TOTS
SANTS
Recordo el poble, des de la ciutat.
ara que la tardor ja aplega boires
i somnio en les vinyes abaltides
que enyoren el trescar de les veremes.
Aquí i allà tot és ben bé el mateix,
gent bona, gent estranya, gent covarda,
joves i vells, infants, cels i muntanyes,
il·lusions i records i vides noves
i cementiris on per ben pocs dies
tot serà més alegre i sorollós.
El xiscle dels falciots primaverals
fa temps que ja ha emmudit, tot és silenci,
fins i tot al meu barri, aquest matí.
Vulguem o no, la vida
inevitablement passa i esberla
aquest present que tant ens neguiteja.
O potser som nosaltres que passem
pel camí que el destí va concedir-nos.
Plou sense crueltat, sense violència,
amb la tendresa dolça i resignada
d’una cançó d’amor d’uns altres temps.
Júlia Costa, poemes inèdits, 2014
