MES DE MARIA

Pel mes de maig a la majoria d'escoles fa anys es feia allò que en deien el mes de Maria. Es muntava un altar precari, amb ciris i una imatge de la Mare de Déu, les nenes portàvem flors, sobretot lliris i clavells i a mitja tarda es deixava la feina habitual i es resava i es llegien exemples morals i oracions commemoratives trets d'un llibret misteriós que tenia la professora, monja gairebé sempre. També és cantava en acabar, algun d'aquells cants dedicats a l'homenatjada. Era divertit i trencava la monotonia ambiental, aquella celebració diària. Els falciots xisclaven al carrer i l'olor de flors i de fum dels ciris resultava entranyable. Obvio fer-ne lectures crítiques, em quedaré amb els bons records.

Mes de Maria


Altars del mes de maig, guarnits de satalies,
amb una verge jove que guaita els pecadors
des d’un pobre escambell, i compta el pas dels dies,
enmig d’un bosc de ciris i clavells de colors.

Cançons on s’abaltia el so de les campanes,
pregàries i miracles i vides exemplars,
coloms de Barcelona, perduts a les baranes,
homes sense esperança en les foscors dels bars.

I uns cavallets de fira, amb un xicot errant
que sabia el misteri d’algun món amagat
als camins que es perdien, més enllà del terrat.

Fins la més gran misèria s’enyora algun instant,
quan les ales lleugeres d’una fada inconstant
deixen perfum de lliris a l’armari tancat.

Júlia Costa, poemes inèdits (2012)