Malgirbats
estrangers han omplert les voreres,
els
carrers són més bruts des que ells han arribat.
Els
mira de reüll la dona de la fleca
i
el veí que a la tarda senyoreja el terrat.
Ningú
no sap d'on són. Desvagats romancegen.
Beuen
massa. El seu vi és barat i imprudent,
I
els licors de fassina clandestina
s’escolen
al
sarró on recol·lecten un tresor innocent.
Pantomima
del món, infantesa llunyana,
d’alguna
guerra bruta han estat rebutjats
i
la sort els oblida i el futur s’ha esberlat.
La
caòtica vida al meu barri els aplega,
de
vegades no parlen, de tant en tant fan brega,
i un anònim artista els esbossa un retrat.
Júlia Costa, pòemes inèdits, sonets, 2013
Font de la fotografia: http://www.fotocommunity.es/pc/pc/display/10765862
4 comentaris:
Esplendida exposición de una cruda realidad que nos ha cercas con tan hermosas palabras. No deja de sorprenderme esta habilidad que algunos tenéis para embellecer la cruda realidad de nuestros días.
Gracias por compartir. Un cordial saludo.
Tal como nos cuentas. ¡
Gràcies, Canela i Miquel!
Escopits sobre les voreres!
Publica un comentari a l'entrada