TARDOR
Tornen a atapeir-se les escoles.
Els saltamarges
cerquen el botí
a les cruïlles dels camins reials.
Alguns avis més
vells i més xarucs
es reuneixen al
seu centre de dia
on infermeres
esforçades volen
obrir finestres al
seu món hermètic.
La tarda, lenta,
ajusta el respirall
i els porticons
oberts a l’existència
excessiva.
És hora
de murmuris
i d’estones que es
mouen a pas lent.
Júlia Costa, poemes inèdits (2012)
4 comentaris:
M´agrada.
Salut
Gràcies!!!
és l'hora d'endinsar a la tíbia llum de la tardor... preciós
Gràcies, Xelo.
Publica un comentari a l'entrada