PANORÀMICA

 Panoràmica

Han greixat bé la màquina

que mou les maltempsades,

han comptat els fogatges

i els tributs a cobrar,

han encès les fogates

als barris de barraques

i els hereus amb fortuna

han cobrat dividends.

Els fanals il·luminen

solituds sense èpica,

s’ensopeixen els joves

entre sons estridents

i una pena sobtada

s’estintola a la reixa

rere la qual panteixen

els orats presoners.

A dalt d’una mansarda

un pintor embruta teles

amb imatges ombrívoles

d’inexactes malsons.

Una onada massa alta

arrossega la sorra

on vam escriure un dia

el nom de cada vent.

Júlia Costa, poemes inèdits (2013)