ANDRÒMINES

Avui, en aquest barri, les andròmines

poden deixar-se a cada portalada

els vespres dels divendres. Amatents

els diligents treballadors nocturns

d’aquí una estona, se’ls emportaran

qui sap a on, car tot es torna nosa

quan els anys i els nous corcs hi fan estada.

Prestatges despintats i taules coixes,

cadires de reixeta foradada,

matalassos tacats per tants pecats,

estranys objectes, rampoines inútils,

portes que van tancar somnis i amors,

calaixeres on viuen escarabats

i quadres sense firma, de paisatges

que algun dia van fer somniar en fugides

vers neus eternes o topants exòtics

als humils estadants d’aquestes cases.

Els focs de Sant Joan d’uns altres temps

eren molts més pietosos i assenyats

i més poètics, diguin el que diguin.

Júlia Costa. Poemes inèdits  (2012)