Passeig
S'esquinça la claror,
damunt
de l'avinguda
mentre un penell rebel
escampa marinada.
Motos de missatgers
travessen llums vermelles
per arribar al desert
on els còdols fan ombra.
Gambirots a l'atur
reparteixen estampes
i una taca de greix
irisa les onades.
Al museu de la mort
s'apleguen els turistes
i lloen els miralls
on el futur els sotja.
Zoològics antics
apleguen mil espècies,
aregues, conformades,
amb l'instint abaltit.
Polítics somrients
ocupen les façanes
i un flautista ambulant
estrena melodies.
Les estàtues vivents
pintades, s'acorriolen
entre rams de flors seques
i diaris vençuts
on les males notícies
es barallen, cansades,
per ocupar, ufanoses,
la plana principal.
Júlia Costa. La pols dels carrers (Meteora, 2006)
2 comentaris:
Exquisida poesia i bonica Júlia, l'he llegit dues vegades i en veu alta i és preciosa.
Una abraçada i BCDS.
Gràcies, M. Trinidad, una abraçada igualment.
Publica un comentari a l'entrada