REPÒS

Segello amb fang l’entrada de la cova

on els records hivernen pel gener.

He intentat no peixar-los, vull que dormin

de forma inalterable ja per sempre

sense somniar improbables primaveres.

M’assec davant la porta segellada,

vora la font que cerca un riu més gran,

per on s’esmuny silent la salamandra,

i el vent hi troba el niu de la serp d’aigua

i la molsa més tendra del bosc vell.

I espero el pelegrí de veu cansada

per anar-me’n amb ell, camins enllà,

cap a la catedral de l’Esperança

on a l’urna d’argent hi ha l’incorrupte

cor venerat d’un sant desconegut.

Júlia Costa. Poemes inèdits (2012)