Quan tornem a ésser petits
Quan tornem a ésser petits,
mitjó blanc, sabata blanca,
a la plaça i a peu coix,
jugarem a l'eixarranca.
Al terrat de dalt de tot
hi desarem les joguines,
soldats, cavalls de cartró,
jocs de bitlles, moltes nines,
i bombolles de sabó.
Ens ficarem tots a dins
de la bombolla més gran
i els camins del firmament
poc a poc se'ns obriran.
I llençarem les joguines
al foc nou de Sant Joan!
Pels camins de l'espai clar
les constel·lacions d'estrelles
ens faran l'ullet sovint
i passarem a prop d'elles
comptant-les de cinc en cinc.
No tornarem més al barri
ni als carrers de la ciutat
ni veurem pares ni avis
en aquella immensitat.
Però amarats de sentiment
mirarem el cel de nit,
i de tots, el més petit,
plorarà d'enyorament…
Júlia Costa, publicat a 'La pols dels carrers', Meteora, 2006
Júlia Costa, publicat a 'La pols dels carrers', Meteora, 2006
1 comentari:
Amb recorda a algun altre poema. Si poguéssim tornar a ser petits! pero amb el bagatge que ara tenim.
Bonica poesia, molt musical.
Publica un comentari a l'entrada