Olors
Aquell cafè calent de bon matí
amb la dolça alenada que rellisca
vora la gent, que calla i s'endormisca
perquè no té res més per afegir.
Entre llençols, carícies de coixí,
porta somnis encesos d'odalisca.
Aquell cafè calent de bon matí.
La sentor d'enyorada xocolata,
desfent-se poc a poc al gran perol.
La casa, en un diumenge sense sol,
melindros d'or rient a la safata,
I aquella neu de suculenta nata,
sobreeixint del recer d'un senzill bol.
La sentor d'enyorada xocolata.
Aquell humil i històric got de vi
que ha viscut a la casa dels més pobres,
Ajudant a empassar-se tantes sobres,
que fou goig, pena, enyorament, verí.
Got servit a l'hostal ran de camí,
i amagat a la cuina dels més nobles.
Aquell humil i històric got de vi.
Imatge: Ampolles, llibre i magrana (oli sobre tela, Júlia Costa)
4 comentaris:
Desgrana vida. És teva la pintura?
M´agrada ¡. salut
Sí, M. Antònia, com milloro, eh?
Gràcies, Miquel!!!
Publica un comentari a l'entrada