SÓC DELS MEUS ANYS

Sóc dels meus anys

Sóc dels meus anys, agemolida, incauta,

l'urc de l'ahir es va enfonsar en la nit,

La melodia no segueix cap pauta.

Volí, guitarra, clavicèmbal, flauta,

renill, gardeny, clapit.

Vaig fent forat al temps que breu s'escola,

no he fet atots, però no trobo consol,

un esparpall de somnis m'agombola.

Rònega, broixa, despullada, sola,

metzina al bol.

No em queixo pas, ni crec anar lluny d'osques,

ni a l'orsa vaig, ni m'he perdut enllà.

Platja lluent, empedrada de closques,

petxines d'or i aquest revolt de mosques

damunt la mà.

Ai, joventut. Què lluny, foragitada,

del meu recer, sense remei te'n vas!

Galivances d'etern, miratge, onada,

muntanya, barca, so de torbonada,

ponent, ocàs.

'Encara no', em diu la veu amiga,

es porta a dins la tresca i el somniar.

Flor, fruit, llavor, esqueix, arrel, espiga.

Cansada ja, m'urpeja la fatiga.

Avui, demà.

Júlia Costa. Indrets i camins. joescric.com (2004)

Imatge: Júlia Costa,'Barceloneta'.