Llum de febrer
L'hivern, l'hivern. A poc a poc s'allunya,
feixuc i tendrament esvalotat.
Com costa de passar, tan fosc encara,
quan ja els nadals han fet el seu camí
i ens han deixat aquest regal de reis
únic, i dolorosament exacte:
Un àlbum ple d'imatges oblidades
o condemnades a l'oblit. Imatges
d'amics i de parents que ja no solquen
els àpats generosos de les festes.
Que no vindran mai més, ja que la vida
segueix, indiferent, la seva cursa,
sense contemplar els nàufrags que arrosseguen
les ones, fredes, sobre el mar del temps.
I ja no trobarem a les rebaixes
l'abric calent, ni la flassada flonja,
ni el paisatge somniat, ni les mentides,
que ens ajudaren a enlairar senyeres
als cims més alts de les passions perdudes.
Vindrà el bon temps, quan el falciot retrobi
el vell camí del cel, sota les boires.
Júlia Costa. Indrets i camins. joescric.com (2004)
Fotografia: 'Sorra', Júlia Costa
1 comentari:
El temps passa de presa, ja comencem febrer, encara que aquest any no podem queixar-nos del temps que fa per ser hivern. La nostàlgia de les teques i les reunions familiars duren tot l'any.
Publica un comentari a l'entrada