HAVANERA DEL CAPVESPRE

Havanera del capvespre

Sota la llum de fanals emboirats

s'adorm el port quan arriba la tarda,

i les gavines s'emporten el sol

cap a horitzons amb castells i muntanyes.

L'amor se'n va com se'n va la claror,

gronxen les ones la vela que passa

i un vell vaixell ancorat en el port

somnia el temps d'impossibles viatges.

Tot passejant han tornat els records,

el primer amor a recer d'una barca,

i vells estius amb la lluna en el mar

quan la foscor no tenia enyorança.

Tot passejant els records han tornat,

però no han tornat els amics que esperava,

ni els vells amors que els naufragis hostils

van ofegar sota pluges estranyes.

L'aigua emmiralla la llum dels estels,

una llum tendra, petita i molt blanca,

que s'esmicola en el penya-segat

quan el vent fa les onades més llargues.

El far encès enlluerna l'espai

amb el camí d'una nova esperança,

i entre les barques s'amaga el sospir

d'una sirena que dorm a la platja.

Tot passejant he escoltat el seu cant,

un plany antic i una pena amagada,

i he retornat als carrers i la gent

amb el cor ple de llegendes llunyanes.

He retornat als carrers i la gent,

la vida encara un esforç em demana,

i aparadors plens d’objectes banals

omplen de somnis la inútil vesprada.

Sota la llum de fanals emboirats

el port s'adorm i la nit se li abraça,

quan les gavines amaguen el sol

sota el tresor oblidat d'un pirata.

Júlia Costa. Indrets i camins. joescric.com (2004)