27.11.10

Cuplets evocadors

Una amiga íntima, gairebe un alter ego, va endegar fa temps un blog on intentava escrivir les seves memóries nostàlgiques. El fet és que aviat va deixar la feina, en veure que un dels objectius de l'empresa, la recuperació del Molino, ja tirava endavant de forma adient. Avui, enyorada de les seves blogueries, em fa arribar algun dels seus poemes evocant d'altres eleccions del passat, per tal de considerar allò que canvia i allò que no. Per exemple:


Eleccions 2006

Han passat les eleccions, han guanyat els més fardons,
Ells diuen que són d’esquerra, més aviat seran d’esguerra
Doncs fins ara han esguerrat el que havien endegat,
I ara volen, bé ho han dit, amb aquest nou tripartit
Una altra oportunitat, i, doncs, jo ja els l’he donat.

Al Mas no tinc devoció, però em fa pena aquest senyor,
Que guanya sense guanyar, i tampoc podrà manar,
Com era el més previsible, quin destí el seu, tan terrible,
I aquests que encara són tres, diuen que són el progrés,
I jo no veig res gens clar, de qui m’haig de refiar?

Sóc una humil vedette sense escenari,
No entenc de res, i no llegeixo el diari.
El Molino és tancat,
L’Espanyol, clausurat,
El Talia, enderrocat.
Pietat, pietat!!!!

I al vell Nou, quin enrenou,
M’hi estan fent, amb cor pragmàtic
Un geriàtric!!!

Per sort, com fa constar en el seu missatge, Molino i Espanyol han ressuscitat, tot i que l'Espanyol ja no és espanyol, sinó una Artèria catalana. 

Em proposo, de tant en tant, recuperar la inspirada escriptura de la meva amiga, car en temps difícils cal recórrer a la poesia. Malgrat que en més d'una ocasió he intentat que aquesta vedette decadent lluités per la causa, les decepcions vitals l'han fet tornar molt escèptica. Pel que fa al catalanisme, des que va tenir l'experiència que podeu llegir, que no les té totes pel que fa a la qüestió nostrada. Jo ja li dic que una barretina no fa estiu ni un garrepa, primavera. Vegeu:



EL GARREPA DE LA BARRETINA

Vaig anar a manifestar-me
Per millorar l’estatut
I vaig notar pel darrera
Un bastó molt boterut.

Era un independentista
Amb barretina i senyera
Que aprofitava el moment
Per mostrar-me sa bandera.

Quan va acabar aquella festa
El vaig convidar a sopar
Un trinxat de la Cerdanya
I cigrons amb bacallà.

I després vam anar a raure
A un hostal del vell Raval
On llogaven una cambra
De disseny original.

Quatre barres a la manta
Vermelles i impressionants
I al sostre un mapa en relleu
Dels Països Catalans.

Quina nit més arrauxada
De patriòtica passió
Llàstima que per rentar-se
S’hagués de fer amb un porró.

Al matí va abandonar-me
Després de regatejar
Li vaig fer alguna rebaixa
I se’n va anar a treballar.

I malgrat la barretina
I ser tan independent
Ara sé que té un enxufe
Al mateix ajuntament.

Ai quina vida més trista
La de la pobra vedette
Sort que tinc una rendeta
Que va deixar-me el meu tiet,

Olé!!!

    Margalida Gotié Kasasseka


Cap comentari: