3.10.16

FI D'ESTIU


Un poema molt antic:


Fi d'estiu 

L'estiu s'enfonsa amb tels de cap al tard
sota de l'aigua clara de la platja deserta.

Hi ha coses que se'n van,
coses perdudes, que marxen sense pressa.

Bell vespre de tardor. Vora del port
t'amares d'una llum que no enlluerna,
la llum que avui es fon
entre les ones que jugant s'engresquen.

La darrera tardor, quina serà?
Deixar aquest món, quina angoixa, com reca,
malgrat totes les pors,
tots els neguits i totes les misèries.

Viure! La vida m'ha tractat prou bé.
de la seva pietat, jo no tinc queixa.

Però les hores se'n van,
hores perdudes, que marxen sense pressa.

Júlia Costa, poemes inèdits



4 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Molt bó.
Salut

gloria abras pou ha dit...

Veritat en versos tenyits d'una llum de capvespre. La nostàlgia és fèrtil, no t'aturis.

Júlia ha dit...

Gràcies pels comentaris!

Josep Aguilera Torres ha dit...

Quan la llum marceix voldríen que el redós,servés la recordança del nostre pas.
una abraçada.