7.7.16

LES AMIGUES D'ABANS




Les amigues d'abans, complicitats,
secrets i amors, passejades, paraules,
balls i enamoraments imaginaris,
actors d'aquell cinema imprescindible,
cançons romàntiques, tonades imprecises,
viatges impossibles, i cercar
la roba més barata i reeixida
per disfressar-nos, ai, de senyoretes.

I petites traïcions, malevolences
innocents, i aquells somnis esvaïts,
i pòlvores i un toc de pintallavis
i un futur que ningú no imaginava
i el pas del temps, encara lent, la llum
d'aquells matins alegres de diumenge,
i tanta, tanta vida davant nostre.

Tot just l'escola era un record proper
i ja semblava un món llunyà, enyorat,
on l'ordre i els horaris repetien
els dies i les hores i els minuts
entre la pols de guix i les pregàries
i unes monges que avui em són properes
com víctimes, també, de l'embolcall
i els dogmes, i l'engany ben assumit
després de tants rosaris en penombra.

Les amigues d'abans, en aquell món
de perspectives ben encotillades
també pels nois que papallonejaven
a l'entorn de nosaltres. Malgrat tot
quanta il·lusió en aquella adolescència
a tocar dels anys joves, ben a prop
d'aquell irreversible món adult
que amb poca cosa es conformava, és clar
després de la tragèdia, la misèria 
i les mancances i els somnis trencats.

Les amigues d'abans no em reconeixen
ni jo tampoc a elles. Qui som ara?
Ens agermanen les generacions,
l'evocació de dies compartits,
l'entorn i aquells misteris innocents.
La majoria ens hem reinventat
un passat una mica més amable.
Més d'una ja no hi és, la vida passa,
i com els vells de la nostra infantesa
ens retrobem en els enterraments.

Àvies d'avui o conques viatgeres,
difuntes prematures i plorades,
us estimo a desgrat, m'identifico
amb vosaltres, encara recupero
algun instant, una fotografia,
unes paraules que em vénen al cap,
aquelles fantasies i aquells somnis
i tanta, tanta vida davant nostre.
Qui pot no sentir mai la tendra angoixa
que produeix el pas rabent dels anys
davant d'una amigueta d'aquells dies?

Júlia Costa, poemes inèdits, Imatges i Paraules, 2016





3 comentaris:

M. Roser ha dit...

Aquestes amigues de la foto s'assemblen a les meves d'abans, els vestits les sabates el tall dels cabells...A Facebook, en vaig trobar una que feia més de 50 anys que no veia...
Bon vespre.

Júlia ha dit...

M. Roser, l'estètica també ens agermana, no ens en podem escapar.

Josep Aguilera Torres ha dit...

Quanta il-lusió en aquella adolescencia manca de recursos i amb la roba apedaçada.
Una abraçada