29.5.16

FEBLE ÉS EL TEMPS





FEBLE ÉS EL TEMPS



Sanguinyol al bosc vell, i noguerola
i un dibuix de cornella a l’infinit.
Adobo pells d’herois i les blanquejo,
en faig cuirasses per soldats ardits.

Amb elm de fulles de tulipa suro
pels vells carrers on nien rodamóns,
llegeixo anuncis de colors, flirtejo,
amb cent fantasmes, tendres i xarons.

Feble és el temps, em moc a les palpentes,
condueixo automòbils de lloguer,
escolto melodies d’altres segles,
veig el món a la tassa de cafè.

Sota una carpa, una bubota escolta
tots els meus planys, ella em promet diners,
salut, amors, disbauxes i proeses.
Dibuixo al gran sorral, tres lletres: RES.


Júlia Costa, poemes inèdits (2008)

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt bona.