5.6.15

TARDA


TARDA

Tornen a obrir les portes de l’escola.
Els saltamarges cerquen el botí.

Alguns avis més vells i més xarucs
es reuneixen al seu centre de dia
on infermeres esforçades volen
obrir finestres al seu món hermètic.

La tarda, lenta, ajusta el respirall
i els porticons oberts a l’existència
excessiva.

                           És hora de murmuris

i d’estones que es mouen a pas lent.

Júlia Costa, poemes inèdits, 2015

2 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

excel·lent ¡

Júlia ha dit...

Gràcies!!!