31.5.15

TERRASSES


Fotografia: el diario.es

TERRASSES


El restaurant s’ha omplert,
                        és bo i barat,
ofereix varietat, dos plats i postres
                            i fins i tot cafè
per uns deu euros.

Vençuts cambrers cansats
han perdut la il·lusió d’uns altres temps
car avui és precària tota feina
i saben que demà vindrà algú altre
més jove i inexpert, i més barat,
i ells tornaran a fer els camins fressats
per cercar un nou treball, sigui el que sigui.

La dona gran els deixa una propina
però un passavolant sense futur
arreplega, en passar, tota xavalla
i fuig enllà, sense mirar ningú,
                            al regne del pitjor.

Fa olor de sofregit, de fum i foc.

La llum d’aquest migdia ara es garbella
pel mig d’un nou tendal, 
                               damunt les taules.

Júlia Costa, poemes inèdits, 2015

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Molt realista! Però "la llum d'aquest migdia" és un toc d'optimisme. Les terrasses són llocs atractius, malgrat tot.

Miquel ha dit...

M´agrada.
salut