26.5.15

EL GRATACELS



EL GRATACELS

Als feréstecs carrers encara sense cases
s’adormen  edificis a mig fer
encetats en els anys de la disbauxa
i la fatxenderia i les estafes.

Tan sols un gratacels de coloraines
sura enmig del no res,
                          i com abelles
els paletes d’avui, tots estrangers,
fan el que poden per omplir de vida
l’esquelet d’aquest monstre provincià.

Els vells contemplen entendrits les obres
i garbellen records d’uns altres anys
quan ells senyorejaven les bastides
i esmorzaven tocant el cel d’ahir
damunt de bigues fràgils,
                                sense pressa
i, segons diu, estimant l’ofici
i no com ara passa, més o menys.

El sol s’escola enmig del formigó
i dibuixa fantasmes al ciment.

Júlia Costa, poemes inèdits, 2015


4 comentaris:

Miquel ha dit...

Cuando tengas el libro en marcha me avisas, JÚLIA..
¿ o es que lo publicarás en digital ?
Hay que empezar ha hacerle hueco en EERR.
Salut

Júlia ha dit...

Estos poemas que cuelgo no serán de ese libro sinó del próximo. Tengo tantos... en digital y en papel, Miquel, ya avisaré.

Miquel ha dit...

Ok

Júlia ha dit...

Estos poemas van siguiendo 'el pas del dia'