PAISATGES DE BATEA
S’abalteixen les pinyeres
I pels camps endormiscats
hi ha plantades les quimeres,
els desitjos, les banderes,
i els malsons dels vells combats.
S’esmunyen boires lleugeres
sota els pins empolsinats
San Miquel vetlla la vila,
el dimoni jeu, vençut,
i pel carrer que s’enfila
llisca una tarda tranquil·la
sense plànyer el temps perdut
mentre el Picatxo vigila
des del ponent fins al sud.
A la Font de Llavà espera
la fressa d’un vell ramat,
l’oreneta fugissera,
el cant de la bugadera.
I un infant enjogassat
que confon la primavera
amb un doll d’eternitat.
Preguen ànimes pietoses
a la Verge del Portal
Als masos s’obren les roses,
les vinyes estan mandroses
i floreix el ruderal
entre el cant de les aloses
i una orquestra sideral.
Per les runes ennoblides
senyoregen els Templers,
mentre dames ben vestides
filen flocs de margarides
al carrer de Cavallers
i esclaten a les eixides
els geranis matiners.
Als cellers el vi madura
tendrament, a poc a poc.
Se sent un gos que remuga,
cerca el seu camí l’eruga
i la llar acull el foc.
S’arrauleix, dolça i poruga,
la capella de Sant Roc.
La predicció d’un llunari
acull l’ombra de la nit,
la sonsònia d’un rosari
i aquest pas del calendari
tan temut i tan sentit,
la silueta del Calvari
i la Punta del Mosquit.
Júlia Costa, 2014 (poemes inèdits)
