10.12.14

LA BASSA





LA BASSA


Temps era temps l’aigua era un bé preuat
i les basses, indrets on s’aplegava
una esperança feble i imprecisa.

Amb el ruc, tan fidel, feien la ruta
amb fred o sota un sol poc compassiu,
carregats amb els cantis i galledes
per anar a omplir-los a llunyanes basses.

I encara així, pels vells camins cantaven
les noies joves, amb futur encara,
perquè la màgia de la joventut
sura sempre amb la força de la vida.

Avui s’obliden els camins antics
i aquells recers on la gasiva pluja
dipositava els seus presents efímers.

De la humitat qui hi resta s’aprofiten
jonquilles que es dobleguen amb el vent
i ocells menuts, que xalen i esvaloten
i trenquen el silenci que s’estén
per les vinyes, que tendrament reposen.

Júlia Costa, poemes inèdits (2014)


2 comentaris:

Miquel ha dit...

M´agrada.

Salut

Júlia ha dit...

Gràcies!