PATINS DE QUATRE RODES, A LA FOIXARDA (1962)
La remor dels patins em recordava
la fressa de les ones a la platja.
Lliscàvem
per aquell espai incert
enfonsat en l'indret d'una vella pedrera,
en
aquell Montjuïc dels anys seixanta,
on
encara les clapes de barraques
vorejaven
camins plens de bardisses.
Els
nois ens agafaven de la mà
per
giravoltar com les papallones
i
la tebior d'aquelles mans estranyes
m'omplia
de desitjos imprecisos.
Tardes
llargues d'estiu, a la ciutat,
quan
els viatges eren impossibles
quan
Montjuïc era un catàleg ampli
de
llocs exòtics d'ombres allargades
amb
amors amagats en els racons
també
ombrívols, dels nostres grans misteris.
Quan
tot era futur i com l'insecte,
indiferents,
ignoràvem la curta
durada
de la nostra pròpia vida.
Júlia Costa. La pols dels carrers (Meteora, 2006)
2 comentaris:
"...en aquell Montjuïc dels anys seixanta,
on encara les clapes de barraques
vorejaven camins plens de bardisses...." Qué gran veritat ¡¡ salut
Gràcies, Miquel!
Publica un comentari a l'entrada