1.7.12

ESTIU


Estiu


Als carrers plens de pols i de brutícia
el sol es fon per estretes escletxes,
i arriba als passadissos més humits
i foscos, d’aquests pisos amb tants anys,
que avui apleguen gent de tot el món
que no coneix les passes abaltides
dels qui els van precedir i ara són morts.

Fa calor, diu tothom.
Com si l’estiu
a la ciutat, no hagués conegut dies
d’excessos càlids, d’humitat perenne.

Calor, fred, humitat, xafogor, pluges,
paraules destinades a encetar
relacions veïnals, i a esberlar, estèril,
el silenci que tots portem a dins.

Festa Major de barri a les butxaques
gegants per als infants, i serpentines
entre balcons, damunt del meu present.

Júlia Costa. Poemes inèdits (2011)

1 comentari:

Miquel ha dit...

...Calor, fred, humitat, xafogor, pluges,
paraules destinades a encetar
relacions veïnals, i a esberlar, estèril,
el silenci que tots portem a dins...

que gran veritat ¡