ESTIU

Estiu

Als carrers plens de pols i de brutícia

el sol es fon per estretes escletxes,

i arriba als passadissos més humits

i foscos, d’aquests pisos amb tants anys,

que avui apleguen gent de tot el món

que no coneix les passes abaltides

dels qui els van precedir i ara són morts.

Fa calor, diu tothom.

Com si l’estiu

a la ciutat, no hagués conegut dies

d’excessos càlids, d’humitat perenne.

Calor, fred, humitat, xafogor, pluges,

paraules destinades a encetar

relacions veïnals, i a esberlar, estèril,

el silenci que tots portem a dins.

Festa Major de barri a les butxaques

gegants per als infants, i serpentines

entre balcons, damunt del meu present.

Júlia Costa. Poemes inèdits (2011)