PAISATGES D'ESTIU

PAISATGES D'ESTIU

Al relleix del finestral

mirant la plaça abaltida

hi tinc un test sense flors

on dorm un esqueix de vida.

El sol pinta les teulades

per a donar-me el bon dia

amb colors del temps que ve

i una mica de mentida.

Sento els estornells amics,

I entre els núvols que matinen

hi dibuixen els falciots

els caminals de les vinyes.

Les campanes de les vuit

desvetllen les hores tristes

i una veïna amatent

espolsa estores antigues.

Els paletes han trobat

les eines esmorteïdes

entre somnis de palaus

i de cases presumides.

Entre margeres i bosc,

més enllà de les botigues

els tractors enderiats

festegen amb les collites.

Madura el raïm primer,

i entre la verdor infinita

reflecteixen els penjolls

el poble, els camins, l’ermita.

Matí d’un temps que és el meu

i d’una gent que m’estima

i d’un present que se’n va

però que encara em necessita.

Espurna d’eternitat.

Un lloc, un moment, un dia,

que no tornarà mai mes

damunt la terra petita.

Júlia Costa. poemes inèdits (2011)