Els herois arrauxats dels tebeos d’altres
temps
són objectes de culte dels grans
col·leccionistes.
Tant és que estossinessin a dojo els
enemics
o que fossin
dubtosos els seus grans ideals.
A les botigues
grans, de mitificat culte,
s’apleguen belles
mostres de l’art de la vinyeta,
però ben poca
cosa trobareu a l’abast
sobre els somnis
senzills de les noies antigues.
Algú –un home,
segur-, un dia em comentava
que era ben
infumable la carrincloneria
d’aquelles
heroïnes de pa sucat amb oli,
i d’entremaliadures
innocents i benignes.
Les noies
presumides, les noies que cercaven
un amor a l’abast,
una llar, una feina,
que somniaven en
fills i en bressols i en pastissos,
semblen, vistes avui, gairebé inacceptables.
Amb l’arrauxat
intent de ser considerades
iguals, van
oblidar els somnis enyorats,
un univers petit, domèstic i assenyat,
esclafat pel pes
dur dels valors dels senyors.
Reivindico
Florites, en demano facsímils,
tot i que no sé
pas si es vendrien a dojo.
Avui mirant
enrere m’he adonat de les pèrdues,
dels valors tan
amables dels sentiments senzills.
Al capdavall
retornen els guerrers a la llar,
si la guerra no els deixa esclafats i malmesos,
i encara no han
après a repassar mitjons
ni a netejar la
cuina, ni a cuidar criatures.
Manquen més
empresàries, eficaces manaies,
capitanes de
barco, directores de bancs,
presidentes de
tot, fins exterminadores
del mal, de l’enemic
o del capitalisme.
Ja veieu com va
tot, les dones de fer feines
treballaven en
negre fins fa ben poques llunes,
no tenen dret a
atur ni a d’altres francesilles
fan la feina
domèstica de les economistes.
Mainaderes a sou,
cangurs a hores pagades,
cuineres sense
estrelles de cap mena al currículum.
Al capdavall algú
ha de fregar els plats bruts
i passar la
baieta i espolsar les catifes.
Reivindico
Florites, i Assutzenes i fades,
i princeses
inútils i amors adolescents,
i llaços i
miralls i aquell color de rosa,
avui, quan la
tardor m’ha fet conservadora.
Júlia Costa. Poemes inèdits (2012)
5 comentaris:
Fenomenal ¡¡¡¡ fenomenal ¡¡ Aixó es un poema social, dels que m´agraden...salut
Miquel, és que la veritable igualtat i revolució feminista no arribarà fins que les feines de neteja no es paguin com les d'un informàtic -al menys-.
Hem passat 'el mort' a les més pobres i ja està.
Hola Júlia,
fa temps que estic buscant textos o poesia actual per musicar, per intentar poder fer un bon projecte cultural i musical.
He arribat al teu blog per versos.cat i després a http://trossetsdemijulia.blogspot.com.es (diria que també és teu). Si t'interessa parlar-ne escriu-me a: marcel_ferrer_rovira@hotmail.com
Moltes gràcies,
Marcel
Perdona, perquè no sé si ets la mateixa Júlia Costa. Ja he escrit en l'altre blog per si no fossis tu. Gràcies igualment.
Hola, Marcel, el blog que dius és d'una altra Júlia Costa, molt més joveneta que també escriu poesia.
No passa res, t'enviaré uns poemes per email, tinc algun llibre publicat i crec que alguns d'ells serien molt 'musicables'.
Publica un comentari a l'entrada