LA FADA DE LA BODEGA

Dibuixos: Bernat Borràs


Recordant l'emblemàtica Bodega Ribas, del carrer de Tapioles, que ja no existeix i que em va inspirar aquest poema i la fada que el protagonitza.

La fada de la bodega

Hi ha un indret arrecerat

ple de botes amb aixeta

i de vi a preu molt barat

on s’hi amaga, sempre inquieta,

una fada del veinat.

Les ampolles de cristall

estan plenes de licors

per donar alegria al ball,

caliu als novells amors

i poesia al badall.

La fada que dorm allà,

i que s’amaga als barrils,

un dia va travessar

muntanyes, boscos ombrils,

i camps de blat de secà.

Dona d’aigua en altres dies,

convertida en un miratge,

va voler canviar de vida

i va encetar un llarg viatge

sense saber on aniria.

Ara sura entre els veïns

del meu barri, gran i brut,

on s’acaben els camins

i s’hi adorm, trist i perdut,

l’escriptor de rodolins.

I una estona cada dia,

quan la gent fa migdiada

i cap persona l’espia

oculta veu i mirada

i un ramell de melangia

a la bodega petita

més famosa del veïnat,

que tot el barri visita

per cercar-hi de bon grat

el líquid que necessita.

Allà escolta a molta gent

que enraona i tafaneja,

sap quins sucs són adients

pels sopars del qui rumbeja

o pels més tristos moments.

Tasta aigües embotellades

als indrets d’on va fugir,

les cerveses més daurades

i una copeta de vi

i orxates ben ensucrades.

I fent veure que no hi és

aprèn el nom de racons

plens de vinyes i cellers,

d’on venen els vins més bons,

del Priorat o el Penedés.

Amb els cilindres daurats

de llaunes de coca-cola

fa castells ben enfilats

quan a les nits està sola

i s’adormen els terrats.

Algun dia marxarà.

No és fada d’amors fidels,

i li agrada viatjar

i fer petites arrels

massa fàcils d’arrencar.

Llavors la gent dels voltants,

que aprop la porta s’aplega,

sentirà, sols un instant,

a la petita bodega

una solitud molt gran.

I ella, qui sap on serà!

Per vinyals de la Terra Alta

o pels camps de l’Empordà,

deixant l’ànima malalta

als qui vénen a comprar.