CARRER AVALL

Carrer avall

Carrer avall s’atura el temps

i el carretó de la pena.

Amb el fred de març a dins

s’esmunyeix la primavera.

Han omplert aparadors

de vestits lleugers, de seda

i una riada de gent

s’emporta al mar les voreres.

Els cotxes de molts colors

emmirallen la drecera

per on se’n va el temps feixuc

vestit de bubota vella.

Una òliba al campanar

d’un gratacels, s’enlluerna,

cercant per on fuig el sol

quan ella surt de cacera.

Dins el claustre de la seu

les oques callen i el terra

acull històries de por

i rondalles de misèria.

Massa gran és la ciutat

per als rodamóns que cerquen

edredons apedaçats

de felicitat sobrera.

Carrer avall s’amaga el temps

I el carretó de la pena.

A dalt d’un cel emboirat

s'hi encén un llumí violeta.

Júlia Costa. La pols dels carrers (Meteora, 2006)