Capvespre a l'Avinguda Gaudí
Les botigues obertes
esclaten al capvespre
i les cafeteries
acullen forasters.
Es creuen al carrer
les mirades incertes
i s’encenen de sobte
els fanals viatgers.
La catedral novella
es dreça misteriosa,
els estels s’arrepengen
a la pedra silent.
Tres noies rialleres
es fan fotografíes,
i arrela en els cors joves
l’amistat del present.
El bon temps, sense pressa,
encalça la tempesta,
mentre els infants s’enfilen
als planetes petits.
Sota el cel de la tarda
s’escampa un goig de festa
i una ombra d’arquitecte
somnia sants antics.
Fins l’hostal del dolor
sembla un palau de conte
i obert a l’esperança
clou el passeig urbà.
El vianant tranquil
s’atura i el contempla,
i un sortidor emmiralla
la claror del demà.
Júlia Costa. Poemes inèdits
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada