12.10.11

AGOST, 2011


AGOST 2011

Silencis a ciutat i solituds.
Ombres llargues al bosc, frivolitat
a les platges de sol incandescent
on s’abalteix la tarda sense pressa.

Desig de canvis, temporals i breus,
de paisatges llunyans. Fotografies.
Avions, vaixells, ciutats, quadres, estàtues,
o  un recer en algun lloc desconegut,
on, se suposa, el nostre cor descansa.

Tot és fals, estantís, com un miratge.
La vida quotidiana, tan preuada,
feta d’amics, de feina, de rutina,
de saber on és tothom i on són les coses
s’esvaeix en la pressa adelerada
per veure el que no hem vist i fer quilòmetres
a la recerca d’un no-res millor.

També es mor a l’estiu. També hi ha guerres
i malvestats i fins inundacions,
i terratrèmols i inquietants notícies
sobre un món que no acaba de fer net.

Però al mateix temps, malgrat tanta disbauxa,
una calma prudent, una advertència
feta d’afectes, de saviesa vella,
com el consell d’un mestre saberut,
ens ve a cercar quan la calor és feixuga,
enmig  d’una galvana neguitosa.

S’escurça, avui, a poc a poc, la tarda.
No és estrany que les festes de les viles
se celebrin sovint en aquest temps,
malgrat que poca gent fa la collita
que en altres anys marcava el calendari
amb precisió i obligacions estables.

Són tot un símbol de la vida breu,
aquestes festes amb gegants i danses:
de la il·lusió que ens fa creure immortals,
de la necessitat de fer mudança,
per enyorar, després, el que hem deixat
quan encara l’orquestra de lloguer
escampa els sons d’una cançó d’abans
sota les banderoles de colors.

I  una frescor sobtada, prematura,
ens recorda que tot dura un segon
en aquest univers que ens embolcalla
amb els estels, que Sant Llorenç escampa
per damunt nostre, en una nit florida.

La gent d’abans, amb la innocència antiga,
deia que eren sagrades animetes
dels difunts condemnats que abandonaven
un purgatori breu i esperançat,
després d’haver acomplert la penitència
pels seus pecats, venials i perdonables.


Júlia Costa. Poemes inèdits

5 comentaris:

Montse ha dit...

no et coneixia aquest blog, Julieta, me l'apunto a "favoritos" ;)

M. Antònia ha dit...

L'he vist al Face, no sabia tampoc que el tenies. Sempre faig una ullada per La panxa del buo, si tinc temps tornaré. Et felicito per tot el què treballes. No sé com ho fas.

Júlia ha dit...

Montse, és un que tenia abans amb coses que jo escrivia i informació sobre els meus llibres, que l'he 'reciclat'.

Júlia ha dit...

Gràcies, M.Antònia, tu també fas moltes coses en 'la teva especialitat', he, he.

Miquel ha dit...

m´agrada ...