8.9.10

SETEMBRE




Han marxat els falciots
i els carrers s'arrceren sota d'un cobrellit
fet de flocs de silenci.

La foscor cada dia avança el seu passeig
i la tardor fa endreça,
desa antigues vacances i treu del vell armari
l'estimada rutina i les pluges inquietes.

Un setembre inestable, com la vida i l'amor,
entelarà amb records fets de baf d'enyorança
els vidres del balcó rere els quals es dibuixa
el paisatge exterior que agombola el present
i un carrer on els nous arbres, impotents, s'abalteixen.

Júlia Costa (poemes inèdits)

4 comentaris:

Miquel ha dit...

precioso...simplemente precioso, al leerlo la tercera vez ya me puso del spotify música del serrat..(haceís buena combinación )..."i els carrers s'arrceren sota d'un cobrellit", es una frase que no tiene traducción en el castellano viejo. Simplemente bello...

Júlia ha dit...

Gràcies, Miquel, a veure si el Serrat em posa algun comentari i em musica alguna cosa, he, he. De moment ell ha fet més peles que no pas jo... malgrat ser veïns de barri en una època del passat autàrquic.

Miquel ha dit...

Crec que Sisa si et podría musicar... ancara es millor que en Serrat...

Shandy ha dit...

Además de las palabras, el ritmo cadencioso y remansado de los versos transmite muy bien la melancolía de septiembre.
Bello poema